La riuada
Rere aquest somriure resplendent
hi prospera un pensament que detestes.
I es torna llum incandescent
al capvespre,
ens hem begut l’enteniment
però no em molesta.
Torna com mai la riuada
i calla ofegada
la veu més clara.
I sembla mentida que amb peus de plom,
m’acosti a la riba i al llim del fons.
Sembla mentida.
Digue’m si no guardes cap secret
on acaba i on comença la tempesta.
I amb la mirada indiferent
no em contestes,
si ens hem begut l’enteniment
no em molesta.
Torna com mai la riuada
i calla ofegada
la veu més clara.
I sembla mentida que amb peus de plom,
m’acosti a la riba i al llim del fons.
Sembla mentida.
