La Santa
Quin home de bé voldria tenir,
a les seves mans, la trista solució,
de saber com aturar l’instint, irresistible,
que ens fa sentir i patir el desig.
Tens una bellesa anys seixanta, un deliri consentit.
Com patiré demà a la feina
quan recordi l’altra nit.
Quin mal que fa no ser-hi sempre!
I la dolenteria crema,
quina manera d’aparèixer,
no busquis més excuses i fes-te...
Fes-te la santa.
Tenir la por d’un nen que surt sol al carrer.
El neguit d’un corredor, a punt per a la sortida.
Quina misèria voler tenir el control de tot,
quan la veritat és que som un destorb.
I la dolenteria crema,
quina manera d’aparèixer,
no busquis més excuses i fes-te...
Fes-te la santa.
Writer/s: Dani Poveda
