La trista història de Sant Tomàs
Jo em dic Tomàs, era un tio molt normal.
El típic que mai no ha fet mal.
Jo era amic de Jesucrist i el vaig veure morir crucificat al meu davant.
Vaig ser-hi fins al final, vaig plorar i plorar desconsolat.
I em van dir que era viu, però jo ho veia impossible. Hi havia algú que s’ho estava inventant.
Era un diumenge com tants, no passava res interessant. Però ben bé a mig matí, el rumor de que era viu es va anar intensificant.
Jo l’havia de trobar. Perquè amb Jesús mai no se sap. Quan el vaig tenir davant, vaig tocar la seva carn és quan la història es va torçar.
Oh, Jesús. Jo no et creia pas. Deixa’m ficar els meus dits als teus forats. Als teus forats.
Estava mort, pro, Jesús ha ressuscitat. Jo us prometo que és la veritat. Em titllen de mentider, molts diuen que no estic bé, però jo no invento res jo l’he tocat.
Em tracten com un malalt, que al·lucina perquè està traumat. Que el trastorn és cosa dura, que necessito l’ajudo d’un metge especialitzat. Que m’ha diagnosticat esquizofrènia i bipolaritat.
I es veu que he de fer maletes, per ingressar en un centre on em tindran controlat.
Oh, Jesús. Jo no hi creia pas. Vaig ficar els meus dits als teus forats i m’han tancat.
Diuen que he perdut el cap
M’han tancat en un forat. Per culpa dels teus forats. I ara jo em vull fer un forat. En el meu cap. Per sortir d’aquest forat.
Per culpa dels teus forats.
Jo em dic Tomàs era un tio molt normal,
El típic que mai no ha fet mal, jo era amic de Jesucrist i el vaig veure ben viu
Ressuscitat al meu davant
