La vella mar
La vella mar, la mar fecunda alena
cansadament la seva melodia,
com una immensa mare de la pena
consolada per brises d’alegria.
Amb els cabells salats, la pell morena,
arribes, perfumada de migdia,
des de molt lluny, corrent sobre l’arena
com si vinguessis de la poesia.
Vens del passat perfecte al temps valent,
el de l’amor final que gosa i vol,
i ets jove com la força de la nit.
Vens de la joventut perennement;
m’abraces i et somio al nostre llit,
la platja nostra on sempre farà sol.
Writer/s: Pere Rovira, Emília Rovira Alegre
