La veu de l'arna
L’ala i el pany. Hem esbotzat la porta
portant-nos a les mans
(les arnes del magraner)
des d’on veníem a foradar el solc,
a esbocinar la llei vertical
inscrita a la llengua amb l’agulla
fins als pètals de la nit, sèpals, tiges una per una
ens han arrencat. Ens han fragmentat
com dues nines i ens han segrestat les mirades.
L’esgarip i les urpes. Hem volgut viure a l’entrefosc, al besllum
on moths es besen i són dobles
on el mirall invertit ens parla, on dormim
sota la flor de l’atzeroler i bevem suc
de la magrana desclosa
a ritme percudit de llunes,
de nits blanques vermelles negres grogues...
Writer/s: Mirellam, Jansky
