La Vida
Horitzons que s’encenen i tenyeixen els cels,
precipicis que s’obren fins a caure’t als peus.
I la vista enllà, veu com cauen les hores
entre boscos d’alzines i roures.
Entre aquestes muntanyes,
sota la boira amiga
hi tinc una cosa i prou, la vida.
Mans que t’agafen sempre, ulls on veus el teu món
i els racons que recorden tots aquells que no hi són.
Ells des dels turons veuen caure les hores
sobre aquestes onades daurades.
Entre aquestes muntanyes,
sota la boira amiga
hi tinc una cosa i prou, la vida.
