Les Bruixes
Vaig veure bruixes volant, cap al tard
i vaig pensar no pot ser, no pot ser
així que corro i corro cap a Internet
i busco miro i busco i miro què pot ser
L’última la van cremar fa tres-cents anys
Diuen que aquestes dones, tant així,
que als animals feien emmalaltir
només amb la mirada, ai no sé, vols dir?
Però en compto més de mil, tapant el cel
Quelcom més que una llegenda o un malson
A la fi quan les bruixes ja eren lluny
no vaig poder-me’n estar, de cridar,
i per sorpresa meva una descendí
Era una dona alta i prima de llarguíssims cabells
I una mirada transparent com els cristalls
La bruixa va parar en sec, davant meu,
em demanà què volia ara jo,
però ella mateixa ràpid em digué:
“estem viatjant a un altre país
Aquí mai no ens han volgut i ens fan mal”
