Les coses importants són les que no ho semblen
Una novel·la són paraules.
Hi ha miralls màgics.
miralls diabòlics,
hi ha el mirall de cada dia
que ens fa estrangers
Volia que em sortissin arrels:
ser tot branques i fulles.
Si l'ànima va perduda pel cel,
la vull entre estrelles,
arrapada a la lluna com un gat rabiós.
Així que va néixer ja va estimar-ho tot.
Les coses importants són les que no ho semblen.
Així que va néixer ja va estimar-ho tot.
Ella no era una dona,
no es pot explicar.
Era una tendresa.
Tot el mar és un mirall,
ho sap el cel.
Els ulls són el mirall de l'ànima
i del món.
Hauria volgut que les coses vinguessin
i les coses no venien.
He vingut pel camí dels desigs
i me'n tornaré pel camí dels records.
Així que va néixer ja va estimar-ho tot.
Les coses importants són les que no ho semblen.
Així que va néixer ja va estimar-ho tot.
Ella no era una dona,
no es pot explicar.
Era una tendresa.
Sóc catalana... Sí? Mediterrània.
Sirenes i dofins i molts Ulisses.
Farigoles, romanins, ginestells.
El país de l'argelaga i la gatosa.
L'espígol i el fonoll!
I, al capdavall, no ens podem pas queixar:
molts voldrien plorar amb els nostres ulls.
Writer/s: Mercè Rodoreda, Toni Xuclà
