Les dents de la fera
Una porta tancada tens al davant, el silenci per dins et governa, no saps com fer per tornar a casa i al cap tens l'olor d'una trista promesa, els records de quan eres menut t'empresonen, i sents que no aixeques el vol, un xiquet ple de vida i ple d'il·lusions, desperta en el teu interior.
No trobes el camí, la senda es torna fosca, estàs perdut enmig d'aquesta selva odiosa, i tu et preguntes com tot ha acabat així...
Una vida plena de noves il·lusions, un món amb les mans ben obertes, t'espera per traure la màgia que portes i fer que t'enlaires fins a tocar el cel. És el moment de traure la rabia que t'atrapa i esclata per seguir endavant, has de començar a no mirar enrere i disfrutar fins l'últim segon.
Perill, sona l'alarma i la fera desperta, oh, oh, oh, cridant en la nit per la revolució, oh, oh, oh, no perdrà les dents en aquesta guerra, oh, oh, oh, i per animar-la cantarem cançons.
No trobes el camí, la senda es torna fosca, estàs perdut enmig d'aquesta selva odiosa, i tu et preguntes com tot ha acabat així.
Perill, sona l'alarma i la fera desperta, oh, oh, oh, cridant en la nit per la revolució, oh, oh, oh, no perdrà les dents en aquesta guerra, oh, oh, oh, i per animar-la cantarem cançons.
