Liam Liam
Per un instant desitjo descansar i deixar-me
Somiar amb marxar per tal de que la vida afluixi
Totes les espines i la pressa
posar-li nom al que estava amagant
parlava molt, sent l’atenció
i a la nit tocava fer el drama
seguint el sol entre telons,
caminant lent i sempre amb aigua.
Ja no vull seguir queixant-me si
no trobo el que tant buscava amb ànsia
Entre pedres i la pols i els insectes buits
Gaudir el panorama
Lent i sempre amb aigua
Quan cau, la pluja massa fort
No s’escolta el plor
dins l’habitació
el sostre et parla
Deixar-vos clar quan parlo
A que he vingut no m’importa
Deixar-vos clar quan parlo
Liam liam am
Un moment que es fa tendre
Si el final esta al caure
Vull anar-me a dormir tard
no oblidar-me la lluna
