Liana
Fa dos mesos t’hauria dit:
quan vaig arribar adormit
tu vas ser un cop d’aire divertit.
I després d’uns dies d’or,
no puc demanar perdó,
per pensar altre cop que hauria estat.
I un Sol dorat
que enlluerna ses nits,
no deixant caure es neguit.
No podria viure
sabent que he partit
sense arribar a haver-te dit
que t’estim.
Amb sa por de no dormir
i de viure a ralentir,
he perdut tots es dies i una nit.
Tots es doblers d’aquest món
donaria en un segon
per estar sol amb tu per un instant.
I un Sol dorat
que enlluerna ses nits,
no deixant caure es neguit.
No podria viure
sabent que he partit
sense arribar a haver-te dit:
Que t’estim.
Writer/s: Antoni Mulet
