Lliure
Amb qui et miralles?
Pot ser que no fos clar el manament,
honraràs als teus pares.
De les entranyes,
et surten escurçons que habitualment
t’arrosseguen als drames.
Mira’t pel prisma,
qui dia passa, any empeny,
t’empeny cap a l’abisme.
Vius la nostàlgia,
què hauries fet aquell moment
que et va imposar l’estigma.
I no pots començar a viure,
t’amagues al racó d’escriure,
podria ser pitjor ser lliure
però també millor.
Portes tants anys a baix que ara tot fa pujada, agafa la corda i estira.
El sol et cegarà, però et tornarà a la vida,
agafa la corda i estira.
I no pots començar a viure,
t’amagues al racó d’escriure,
podria ser pitjor ser lliure
però també millor.
