Lliures
Des de no fa gaire temps
tinc una remor dins meu
que m'empeny a la deriva.
Dia a dia, sempre més,
va creixent el sentiment
que si ignoro més estira.
No ens veiem des de fa temps.
Ja no hi ha nostres moments
ni recordo el teu somriure.
Brilla el sol però no és calent,
sento un crit des de l'infern,
diu: sense tu
em sento lliure!
Lliure!
En el fons jo sóc conscient,
ben segur que estaràs bé,
tu sempre has volgut volar.
Cau la pluja i no ens mullem,
sento un crit que trenca el cel,
diu: sense mi
tu seràs lliure!
Lliure!
Viurem sense remordiments,
cridarem a contravent.
Tu i jo serem lliures.
Remuntarem aquest corrent,
des de dalt ens en riurem.
Tu i jo serem lliures.
Lliures!
Lliures!
Lliures!
Lliures!
