Lluna fuig
Jo que no em preparo massa el meu futur,
No ho sabies però ho omplies tot de llum.
Tu que ho feies tot a mida,
Senyal aves les sortides,
Lluny del fum.
Ara se que fer-te nosa era el més dur,
Vas buscar refugi al blanc d'uns altres ulls.
He caigut i sóc de vidre,
Busco força de formiga,
Tancar els punts.
M’han xivat els ocells que si escoltes el vent,
Que si apagues el llum, quan el pit se m'encen,
Vull saber si tornaràs, vull tornar a sentir-me bé...
Que marxi el teu nas, que marxi la por,
Desfes-me de les pigues, oblida'm les olors.
D'entrada tot em costa, tant petit que tinc el cor.
He acabat per construirme un pou profund,
I aquí sol sento que parlen tots de tu.
Un fil prim de son m'abriga,
No vull veure't quan m'esquives,
Lluna, fuig.
Que sem fa difícil no creure en l 'absurd,
Quan m'aferro a les senyals em trobo un mur.
Sols la música és sortida,
Tanca totes les ferides,
Porta'm lluny.
Els valents esquiven pedres aprenent dels propis mals,
Esperant els dies bèsties on petits anar tirant.
Promeses que caduquen però que mai s'oblidaran,
Què faré si un dia tornes i jo encara no he curat?
La memòria m'apunyal a, grills que criden dins el cap,
Vull que vinguin clars els dies, vull tenir-ho tot més clar.
Adéu pànic de vida, tornaré més fort que mai,
Arrossegaré els dolors fins al final.
Quan busquem en aquells dies,
Se'ns infecten les ferides,
I ens encanta revolcar-nos entre el fang.
I aquell pou que em vaig fer a mida,
Ple de fotos on sorties,
Lluna, fuig...
Writer/s: Cesc Valverde
