Loteria
Mira’t doncs, com has acabat,
ha valgut la pena? Tant al fons d’aquest forat.
A tants de bons els has tret la careta,
ja és massa tard, tu a la misèria
i ells estan forrats.
Et prometies ser un ésser sagrat
quan el verí et bullia a les venes.
I els nous amics, cada cop més estranys,
t’apareixien de sota les pedres.
I ara contemples el futur assegut a una cadira,
el teu present ja no el controles.
Sempre vas estar convençut
que això a tu no et passaria,
ja no saps ni cremar les hores.
Mira’t doncs, estàs acabat,
ha valgut la pena? Ho tenies controlat.
El teu cos ara és la teva cel·la
i al teu costat, només et queden amics de veritat.
Et prometies ser un ésser sagrat
quan el verí et bullia a les venes.
I els nous amics, cada cop més estranys,
t’apareixien de sota les pedres.
I ara contemples el futur assegut a una cadira,
el teu present ja no el controles.
Sempre vas estar convençut
que això a tu no et passaria,
ja no saps ni cremar les hores.
