M’agrada quan penses
M’agrada quan penses
i estàs com absorta
Amb el cotxe frenes
I es gasta una roda
Et treus els problemes
abans d’entrar al Sònar
Mirem les estrelles
i el món és tot nostre
Veus la nit perfecta
però és bastant estranya
Sents un bombo a negres
Un conte de fades
A l’herba m’observes
Hi ha gent que ens separa
Tu et poses vermella
amb una abraçada
M’agrada veure la teva mirada
com brilla i per dins pensa
i al meu costat balla
m’agrada beure una birra gelada
mentre tu poses el teu cap i t’estires entre les meves cames
m’agrada disfrutar sense cap trava
i a tu et confesso que això a mi feia temps que no em passava!
però jo noia ja t’ho dic,
avui m’has fet sentir
que tot el que jo he patit
m’ha portat fins aquí
ja no m’agobia, ja no sento res tràgic
perquè tu avui has convertit el que era dramàtic en màgic
m’estàs fent disfrutar com un nen petit
i el teu somriure m’està portant a l’infinit!
A dalt un melenes
que punxa amb un altre
amb una guitarra
molt distorsionada
Tot sembla un poema
La nit que s’acaba
Tu estàs estupenda
Writer/s: Artur Pàmies, Efímer
