Mal regust
Diamant en brut,
com un pom per enllustrar,
com un trasto brut i vell,
el tuf de suor m’ofèn.
Les nenes maques i el seu pare,
el que demana, uns ulls cansats
són visions de cada dia
repassant la vida entre vagons
la nineta dels meus ulls
un mal dia se’n va anar
no m’hi he fet encara
mal regust, qui plora per un altre
molt mal gust,
qui extirpa un tros de l’animal
tus que tus,
si? qui més tus?
tus el senyor,
algú més tus?
enamorats donant-se el bec
a la velocitat del temps
necessito tanta calma
una dosi de tranquilitat
la videta del meu cor
no sé pas si tornarà
jo l’espero encara
Writer/s: Joan Pàmies
