Maledicció
Si el que va malament
susceptible és d'empitjorar
i el que mal començà
no massa bé ha d'acabar.
Qui pot creure el conte de que
una maledicció ens faria acabar
separats per una eternitat, l'eternitat.
Que si el destí no es pot véncer
al seu capritx em resigne a viure
esperant a que passen
les ganes d'estimar-te un poc més.
I m'he d'acostumar
a aprendre a viure sense tu
però ja és massa tard
per a esborrar la meua ment.
Qui pot creure...
Que si el destí no es pot véncer...
Va pujant l'aigua al meu voltant
no trobe cap eixida,
enrere ja no puc tornar
més enllà de la culpa.
De sobte em desperte entre crits
de veus desconegudes
que em sorprenen cada matí
vivint una altra vida.
Que si el destí no es pot véncer
al seu capritx em resigne a viure
esperant a que passen
les ganes d'estimar-te un poc més.
Malediccions que aguaiten
ocultes entre tenebres i ombres.
Writer/s: Josep Vidal
