Malson
Per l’hostilitat del vent sobrepassat,
en l’abisme del temps he caigut.
Laberints, carrers informes m’embolcallen,
em sent atrapat entre els murs.
Ja no veig la llum a l’alba,
no sent ja els ocells cantar,
sols la nit callada, angoixa abstracta,
por, silenci, soledat.
Sortirem d’aquesta gàbia
amb l’amor i la tendresa
i coneixeran la ràbia.
Trencarem aquesta gàbia
i el malson que ens han fet viure.
Els farem sentir la ràbia.
Entre mil mirades vaig extraviat;
melodies sense direcció.
Sota el plom del temps, vaig a la deriva.
Caic sense veure l’horitzó.
Vull fugir, vull refugiar-me,
però al malson m’han condemnat.
Sols hi ha nit callada, angoixa abstracta,
por, silenci, soledat.
Sortirem d’aquesta gàbia
amb l’amor i la tendresa
i coneixeran la ràbia.
Trencarem aquesta gàbia
i el malson que ens han fet viure.
Els farem sentir la ràbia.
S’obre una escletxa de llum en mig de la ciutat
cada vegada que veus el cel, la mar, la vida bategar,
les ganes de sentir-se navegable.
Veig la misèria i la puc tocar amb les mans.
Alçaré el vol, tornaré a cantar el cel, la mar, l’amor i la llibertat.
Sortirem d’aquesta gàbia
amb l’amor i la tendresa
i coneixeran la ràbia.
Trencarem aquesta gàbia
i el malson que ens han fet viure.
Els farem sentir la ràbia.
