Manuel
Va fugir la claror,
atrapada la lluna
per uns núvols d’aigua.
I tornà el mariner,
trepitjant la foscor
al seu cau solitari.
A la llar va cremar
rom de canya i cafè torrat.
I amb aquesta vianda
el cor s’escapava embriagat a ultramar
Aquells anys a l’Havana,
joiós pilotava un barco mercant.
Una dolça Antillana
al moll l’esperava
per fer-li costat.
Gelosa sentenciava
quan ell agafava el camí de la mar.
No te embarques Manuel
que viene un temporal
y la mar es infiel y te va a traicionar.
Costejant pel Carib,
de illa a illa estibant
tabac, sucre i bananes.
En el port de San Juan,
va rendir-se malalt
a unes febres estranyes.
Repatriat sense alè,
va plorar quan li van fer saber
que un cicló enfonsava
el vaixell on anaven els companys mariners.
Aquells anys a l’Havana
joiós pilotava un barco mercant.
Una dolça Antillana
al moll esperava
per fer-li costat.
Gelosa sentenciava
quan ell agafava el camí de la mar.
No te embarques Manuel
que viene un temporal
y la mar es infiel
y te va a traicionar.
Writer/s: Lluís Lozano
