Màquines de vapor
(Som qui trenca l’aire,
som qui trenca l’aire)
(Som qui trenca l’aire,
som qui trenca l’aire)
Quan després del dia tothom va anar a treballar, és quan tu i jo vam plorar.
Sort dels bons cuiners, els bons cantants i
dels poetes sense por a parlar!
Ah, Ah,
Oh, Oh,
Ah
I després del dia la memòria era tabú, el record
un mal dolent.
Es va parar la música. Tothom tenia cadira,
excepte els innocents.
Ah, Ah,
Oh, Oh,
Ah, boom!
Del desig en surt un somni que es riu de la por,
Dels guardians de les paraules
I dels profetes sense bastó.
I tu i jo
Tornem a empènyer
I del Món,
En som les màquines de vapor.
Ah, Ah.
Es fa tan difícil replicar les mentides sense
tocar el dos
D’un poble on els pares s’esforcen a enterrar
els seus fills escriptors.
Ah, Ah,
Oh, Oh,
Ah, boom!
Del desig en surt un somni que es riu de la por,
Dels guardians de les paraules
I dels profetes sense bastó.
I tu i jo
Tornem a empènyer
I del Món,
En som les màquines de vapor.
Ah, Ah.
La plaça es rebel·la. Reivindica els anys per-
duts.
Tu i jo ens hem casat amb l’ara.
Tu i jo som multitud.
La redempció
Il·lumina els dies.
Del Món,
En som les màquines de vapor.
Ah, Ah.
(Som qui trenca l’aire,
som qui trenca l’aire)
(Som qui trenca l’aire,
som qui trenca l’aire)
Writer/s: Miquel Vilella
