Mata'm (Sóc Pobre)
Sóc el cap de turc, l'esquena mutilada, el que
aguanta sense defallir desenes de fuetades,
i saps per què? Saps per què?
Per desesperació. Per empatia suprema.
I ara vull que caiguis, que caiguis amb
mi que t'embrutis la consciència porc.
Fes-ho bé, si no ho fas aniré per tu.
Mata'm ben mort.
No serà un atzarós cop de sort,
serà un fet d'allò més comú.
La purga del relleu i l'oblit, sé que no sóc res per tu.
Estic lligat de mans, entre espasa i escorxador.
Saps que no pot ser pitjor.
A un pas de caure al teu brut i pervers
joc, veig peus que aixafen ofertes i
demandes i més i més pressió.
Així que mata'm. Mata'm, sóc pobre.
