Mel i coratge
mare no tinc ovaris per dir-te que t’estimo
la cosa té collons!
no faré camí i si no ho dic m’enfonso i desanimo
la cosa va de debò!
jo sols tinc dues mans
tu tens dos pits per alletar
jo no et sé abraçar
tu tens dos braços per bressolar
oooh oooh oooh oooh oooh oooh
ooooooh oooh ooooooh oooh
oooh oooh oooh oooh oooh oooh
ooooooh oooh ooooooh oooh
vull fer-te feliç abraçar-te i que no diguis ni piu
em fa molta il·lusió!
farem les paus i tot això a veure com ho rimo
ahà hum! ens farem molts petons!
se me’n va la pell
el temps ens da cops de martell
però el teu somriure
és diapasó d’esperit lliure
sota el cel tot és salvatge
però els teus ulls mel i coratge
mama por però tu em fas valent
oooh oooh oooh oooh oooh oooh
ooooooh oooh ooooooh oooh
ooh ooh ooh ooh ooh
ooh ooh ooh ooh ooh
«O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
que chega a fingir que é dor
a dor que deveras sente.
E os que lêem o que escreve,
na dor lida sentem bem,
não só as duas que ele teve,
mas só a que eles não têm.
E assim nas calhas de roda
gira, a entreter a razão,
esse comboio de corda
que se chama coração.»
sota el cel tot és salvatge
però els teus ulls mel i coratge
mama por però tu em fas valent
uuh uuh uuh uuh uuh uuh
uuh uuh uuh uuh uuh uuh
uuh uuh uuh uuh uuh uuh
uuh uuh uuh uuh uuh uuh
