Mentre tu m'escales
Crida quan vulgues que et senten,
serrar de dents, arrapa’m les esquenes.
i estreny la vida fins no quede alé,
fins que acabe la benzina.
La llarga nit de feres posa fi.
Perdem les forces, perdem les forces,
orgasme assaborit.
M’enredes les cames
una planta enfiladissa,
reptes pels malucs,
les cuixes, la misa.
Als teu mugrons la fermesa,
a la meua esquena el rocòdrom,
Mentre tu m’escales
jo esvare per la drecera,
senyalètica de mossos humits.
Crida quan vulgues que et senten
serrar de dents, arrapa’m les esquenes.
I estreny la vida fins no quede alé,
fins que acabe la benzina.
Crida quan vulgues que et senten,
sense la teua veu s'apaguen les fogueres.
Que encenen la vida, juguem al nostre joc,
que no acabe la partida.
Un botó, dos, tres, quatre,
i mudem de pell, fricció.
els calcetins a fer la mà,
les teues mans em fan surar,
el plaer arrapen.
El silenci es fa quan arriba l’hora,
com si em desunflara,
com si em desunflara.
Alè arítmic que s’embala.
I ens deixem morir l’un damunt l’altre,
busque un encenedor,
un cigarro i s’acaba la via.
Còctel de fluids, oxitocina!
Crida quan vulgues que et senten,
serrar de dents, arrapa’m les esquenes.
I estreny la vida fins no quede alé,
fins que acabe la benzina.
Crida quan vulgues que et senten,
sense la teua veu s'apaguen les fogueres.
Que encenen la vida, juguem al nostre joc,
que no acabe la partida.
Crida quan vulgues que et senten,
sense la teua veu s'adormen les consciències.
I estreny la vida, que si no acaba hui,
combatrem el pròxim dia.
