Mentre xiulen els trens
I és que sempre hi ha qui no s’adona que el temps és la porta cap a on van els anys, que
malgrat la distància la història sempre acaba igual
I miraves envejant els astres que qui sap si és cert que seran sempre allà, o senzillament
no els entenem i és això el que els fa grans
I te’n recordes de vesprades i d’aquelles frases que odies escoltar, perquè expliquen el
món amb paraules que fereixen tant
I has intuït que la vida no és justa i que descuidarà el final, encara que l’oblit no és tan
roïn si et poses a pensar
Comprenem circumstàncies, som vàlids per a no pensar en tot el que vindrà, mirem cap
a un altre costat si cal per respirar
I tornem més forts a una altra via que pot ser que aquesta ens duga a la llar, en què penja
una fotografia del que vas somiar
I te’n recordes de vesprades i d’aquelles frases que odies escoltar, perquè expliquen el
món amb paraules que fereixen tant
Però quan va canviant aquest temps que t’ha tocat anar enfrontant i que potser demà no
t’acoste cap a on havies d’anar, sigues fort i comprèn que la vida es va transformant
Si creus que tornaran els llocs on vas creure en la felicitat, sigues fort i comprén que la
vida és va transformant, sigues fort i comprén que la vida es va transformant
