Més a prop
He intentat fugir de la fragilitat que s’encomana,
tant com la calitja s’enganxa.
Venen i van, fugen però tornen,
Criden, tremolen i tomben.
Atura’t, respira un segon,
continua corrent com si s’acabés el món.
Papers que van per terra, l’herba trepitjada
i la mateixa història es repeteix cada vegada.
Intento aprendre la lliçó però canvia tot tan ràpid,
sembla impossible, anem directes al naufragi.
Sols vull ser tot el que sóc,
les penes també formen part del joc.
Pluja i cadenes, rius i sirenes,
un sotrac que fa tremolar el terra.
Quan no pots dormir i fas un altre volt al llit,
a vegades ens passa la nit.
Atura-ho tot,
pensa el que vols abans de caure al desastre.
Atura-ho tot,
No corris, ja saps, l’albada ens atraparà.
Vull sentir-te més a prop quan el sol caigui.
Vull deixar endarrere el record, que canviï tot
només per una raó, només perquè
vull sentir-te més aprop.
Va, fem un descans , però abans
embruta’t encara una mica més les mans.
Així està escrit, en un cercle no hi ha final,
comences, repeteixes i tot segueix igual.
Decideix, fes-ho ara o no hi pensis més.
Decideix, res dura per sempre, tothom envelleix.
Decideix, decideix, decideix,
portes massa temps donant-li voltes al mateix.
Més a prop, més a prop, més a prop.
