Més Amunt
Desperto enmig de camps cremats,
l’olor de ferro d’edificis rovellats.
No hi ha color tot blanc i negre,
se’m van obrint les ales.
Desperto més amunt,
del que m’hauria imaginat.
Més amunt d’un cel podrit i amarg,
més amunt d’un mar on flota sang,
més amunt de tant ciment abandonat.
Només veig ànimes mortes
atrapades a rutines,
que caminen adormides,
em costa respirar.
Desperto més amunt,
del que m’hauria imaginat.
Més amunt d’un cel podrit i amarg,
més amunt d’un mar on flota sang,
més amunt de tant ciment abandonat.
