Metal Bird
M’encaro amb un àspid que ja m’havia picat,
a les profunditats, Jacques Piccard,
em vaig acabar acostumant a avançar amb els retrovisors plegats
per no veure les antiguitats.
Vaig trobar-me vint-i-quatre quirats tirats a terra
i els vaig enterrar amb fulles d’herba i pedres,
obrint els porticons del balcó em vaig trobar un falcó,
m’arriba llum del sol de rebot, no és pura del tot.
Observo des d’un helicòpter un barri de majoria copta
on la gent només opta a perdre gent de sobte
entre bosses de plàstic i coltan.
Veig escenes de Mouawad,
formigues que caminen quilòmetres amb molèsties al creuat
buscant un oasi preuat.
Entre els dits tinc un amulet
beneït pel déu Amunet,
no ha plogut en tot el dia i sembla que s’aguanta,
estic atent a l’aigua com en un top manta.
Wake up,
el riu s’asseca, l’aigua s’aixeca,
m’ho explica el pilot nadiu prement una tecla,
té una foto enganxada al vidre del seu legacy.
Estic acostumat a que no parli,
espero cada paraula seva com el cometa Halley,
holy spirit, how many dígits has the altimeter,
44 44, infinite.
La butaca és 25 vegades més grossa que tu, em diu,
amb un to més aviat agressiu,
jo m’acosto cap on hi hauria d’haver una porta i em giro
per mirar l’infinitum.
I'm inside a metal bird,
I'm inside a metal bird.
Com que vibra,
em recorda a papallones monarca quan emigren. (x4)
Writer/s: Nu Drama, Quantum Void
