Meteorit ferit
Com un meteorit lluminós
creuo el cel, desbocada
capa a capa va cremant
tota la meva cuirassa
Com ganivets esmolats
com la més àgil espasa
capa a capa va cremant
tota la meva cuirassa
Al -cel-sóc estela de llum
espant metàl·lic que fulgura
cada vegada més avall, ai,
i no sé com demanar ajuda!
Ara tan tova i abans tan dura
perdo la meva armadura
i l'abraço tan fort com puc
com si fos la teva cintura
Peça a peça, pètals vençuts
un per cada veritat absoluta
un per cada certesa total
cap que freni la clara caiguda
Cada capa de l'atmosfera
em va deixant més i més nua
i potser vaig més lleugera
però la pena és tan severa...
Cada capa de l'atmosfera
em va deixant més i més nua
i potser vaig més lleugera
però la pena és tan severa
que l'arrossego com una cua
Busco una ombra d'esperança
vull un canvi de partitura
vull cantar una aliança
vull canviar la llei futura
ara tan tendra
i abans tan dura
perdo la meva armadura
i l'abraço tan fort com puc
com si fos la teva cintura.
Writer/s: Maria Arnal, Marcel Bagés
