Metzina i Fum
Si no estic allà dalt, on si no estaré?
Una ment aliena m’exigeix aquell límit
Sublim elevació, extasiat vora teua
Sempre romandre allà dalt
I si no hi sóc, on sóc llavors?
Vull ser un niu però em sent més verí
No vull ser verí, només veritat
I quina és la veritat? on és la raó?
Si no puc estimar de la manera més alta
Mai no hi podré, ni a tu ni a ningú
Que el fum ens envolte una vegada més
Moltes voltes, que mai vinga l’última
Només he d’aprendre a respirar
Així que segueix ofegant-me,
Ofega’m, que jo respiraré, aprendré
I si encara així no hi aprenc
M’afonaré
