Missatge enviat
No hi ha res que em produeixi més esglais i por
Que confondre’m al escriure a un xat
No en tinc cap dubte, n’estic enganxat
Ja no tinc vida, més enllà del “guaixap”
No em relaciono, amb persones de a peu
El que més s’hi apropa, són les notes de veu
El que més m’amoïna, a part de tot això
És buscar-me la ruina, en una equivocació
Xatejo a la cuina, xatejo al balcó
Pateixo d’angúnia al pensar….
Que surti el rellotge, congelant el temps
L’espera és ferotge i fugaç
I veure de blau les dues fletxes de glaç
Zero dignitat, missatge enviat
No hi ha res, que em produeixi més esglais i por
Que confondre’m al escriure a un xat
Ja sé que és una eïna, per fer-ne ús moderat
Però és que el grup de la feina, em té molt preocupat
Em veig enviant, algún disbarat
I després llegint: jaume estàs acomiadat.
Després de molts mesos de del.liberació
De contactes ofesos, per desconsideració
Renuncio al telèfon però no sé dir no
A un de nova generació…
Quan surt el rellotge, congelant el temps
Espero ferotge i fugaç
I noto formigues, baixant-me pel braç
Quan sento que trigues m’enrogeix el nas
I és que amics i amigues, no m’hi veig capaç
Sensacions antigues de caire veraç
I noto formigues baixant-me pel braç…
