Morta la lluna
Morta la Lluna, surt descarat el Sol.
Una carícia per la nit,
una carícia per tu.
I ara et mire perquè sí,
i ara em fas fondre amb els ulls.
Dis-me si esta nit
vols estar amb mi.
Fins que la Lluna diga adéu,
ací et tindré.
Acaronant-te amb la mirada,
tendrament amb les mans,
fins que la Lluna diga adéu...
––––
Dolç, dolç, el llit parava quiet,
amb mel a les mans, ens confoníem.
Xxt! Calla, no digues res,
gaudeix del moment,
que som juntes.
Morta la Lluna,
a ningú li agrada el dol.
Entre el llençols del nou matí
et veig nu i somrient.
La llum et dora suau la pell,
la poesia sobre teu,
fins que la Lluna ha dit adéu...
Dolç, dolç, el llit parava quiet,
amb mel a les mans, ens confoníem.
Xxt! Calla, no digues res,
gaudeix del moment,
que som juntes.
El llit s'eleva a poc a poc
a l'habitació fins tocar sostre.
I la finestra ens dona pas
a sortir volant d’esta terra
fins als estels.
Writer/s: Tendur
