Muntanyes regalades
Muntanyes regalades
Són les del Canigó
Que tot l’estiu floreixen,
Primavera i tardor.
Jo que no l’aimo gaire,
Jo que no l’aimo, no.
Jo que no l’aimo gaire
La vida de pastor.
El pare m’ha casada,
M’ha donada a un pastor.
Ell se’n va a la muntanya,
Jo resto al Rosselló.
Jo que no l’aimo gaire,
Jo que no l’aimo, no.
Jo que no l’aimo gaire
La vida de pastor.
Ell beu de l’aigua clara,
Jo bec vi del millor,
Ell dorm damunt la palla,
Jo en llençols de cotó.
Jo que no l’aimo gaire,
Jo que no l’aimo, no.
Jo que no l’aimo gaire
La vida de pastor.
Ell menja pa moreno,
Jo en menjo del flecó.
Ell cull brotets de menta,
Jo floretes d’olor.
Jo que no l’aimo gaire,
Jo que no l’aimo, no.
Jo que no l’aimo gaire
La vida de pastor.
Writer/s: Popular
