Murmuris
Sentim una ofensa ben humiliant,
no és el primer cop i ha de passar de nou.
Em penso que és així perquè al final
ens conformem amb una dita i tirem del jou.
Entenem que tot està tan podrit ja
que no hi ha prou amb confiar i dir “amén”.
Què està passant i com es pot arreglar
des d’on seiem es pot veure clarament.
Abans que l’insult caduqui
enviarem, determinats,
clars missatges a la xarxa,
tot ha de quedar clar.
Murmuris, gestos, renecs, no-res.
Murmuris, blasfèmies, lemes, no-res.
Mirant-nos al melic, no sembla importar
tot el que ja ens hem deixat pel camí.
Potser serà molt tard per poder arreglar
aquest forat creixent que hi ha sota el llit.
