Mussol
La nostra llar no té portes ni fronteres ni banderes
és rodona i va més enllà de l’horitzó
és el niu de tots els animals, siguin humans o no, siguin petits o grans.
Al compàs del seu batec hi neix tot tipus de vida, i tots els éssers sobreviuen amb harmonia.
Fins que un humà, va sentenciar “tanta riquesa me la podria quedar, i això hi faré amb forma de progrés, que ells s’ensofatin i jo em quedo els diners”
Selva tropical, per soja transgènica
prats i turons, per centre comercials
els meus amics, per bolsos i abrics,
ha mort l’últim arbre….on anirem?
i amb el progrés, la nostra casa treu fum,
si m’ajudeu, ho podrem aturar,
que la nostra llar, no es compra a cops de taló!
Writer/s: Susanna Pagès
