Mussol a les ruïnes
aquestos fums me restaren/ d’aquell bon temps de matxuca/ quan me va picar la cuca/ i dos ulls me clauficaren (garceni)
Era fosca la nit i feia por,
Feia respecte.
Estranyíssimes personalitats
Ocupaven les branques.
Diferents animals invisibles
S’enviaven senyals.
La lluna es ponia, la llum reculava,
El camí es feia incert.
I la mar allà baix
Respirava i rompia.
Les ombres semblaven fantasmes
I les fantasmes ombres.
La nit es feia fosca i feia
Molt de respecte.
Estranyíssimes branques
Ocupaven la personalitat.
Diferents senyals invisibles
M’enviaven a l’animal.
Que baixés la lluna i la llum,
Que no hi hagués camí.
I la mar respirant
I rompent que em cridés.
Les ombres no eren fantasmes
Ni les fantasmes ombres.
Eren noms estimats acompanyant-me
Per la nit fosca i en el gran respecte…
Writer/s: Enric Casasses, David Fernández/ Iván Martínez
