Narració E
Arnold:
No m’ho puc creure! Anem d’invent a invent. Fa una estoneta hem creat la màquina del temps i ara aquests troglodites acaben de descobrir un dels invents més importants de la història: la roda! I a més absoluta mentre cautxutada!
Cantaires:(cridant)
Unga, unga! Ro-da!
Arnold:
Mésfort!
Cantaires:(cridant)
Unga, unga! Ro-da!
Arnold:
Molt més fort, amb les mans i tot!
Cantaires:(cridant, amb cops de mans a cada síl·laba)
Unga, unga! Ro-da!
(sona un gran soroll, talment com si d’un terratrèmol es tractés. S’espatlla la màquina,fum i explosions)
Arnold:
Oh no! Mireu què ha passat! La màquina! La màquina se’ns ha espatllat! No tenim manera de tornar al 2017!
Cantaires: (es posen les mans al cap, amb desesperació)
Nooooooooo!
Arnold:
I com ens ho farem? No hi ha solució per nosaltres! Ni present, ni passat, ni futur! Estem perduts en el temps! I a més (es treu el mòbil), el 195.000 ac no hi ha cobertura ni wifi! Bé, al 2017 encara passa a molts llocs... Estic desolat!
(Arnold seu a terra, trist i compungit, de sobte nota que un nen li toca l’espatlla)
Què passa? Ara vull estar sol, estic trist.(Li Torna a tocar l’espatlla) que vull estar sol, quin dia, però quin dia...
(un dels cantaires que s’ha acostat a ell li dóna un gran clau anglesa)
Arnold:
Oh, és clar! Moltes gràcies! Crec que he d’ajustar la junta de la culata, el tub
D’escapament i l’embrague, que patina!
(s’acosta a la màquina i només de tocar-la, torna l’explosió. Durant l’explosió es col·loquen globus a l’espai com si fossin nenúfars)
(El rellotge del temps embogeix i els porta al 840 d. C, a l’Edat Mitjana)
Writer/s: Arnau Tordera,
