
Nina nineta
Nina, nineta rica d'un paradís, de terra de rics, de vestits de princesa i prínceps atractius, de criats que fan les feines, nina nineta, tan petiteta.
Et volien culta i sana, s'ho podien permetre i per això van pagar; quan van comprar-te aquella nina un cop més et van fallar, tu volies l'abraçada i no el que estaves demanant i ara aquell que et diu entendre una altra nina et vol comprar.
Vas anar d'indepe a rasta, de punk-oi a hippie, sempre radical; i ara et veus amb vint-i-quatre, tot allò està superat, vas preciosa amb roba cara, amb la "papela" i el mirall i te'n rius d'aquells que encara no han seguit el mateix pas.
Nina, nineta rica d'un castell d'or amb vistes al mar, ben a prop del camp de golf i del centre comercial, mobles cars i roba nova, nina nineta, tan petiteta.
Et mires les teves amigues, quatre aranyes fines, com ho ets i ho seràs, com un "duro sevillano", rialleta sota el nas, tan amigues per la festa i si et gires (te) la clavaran, no veus que és gent com aquesta (la) que fa que estiguis plorant, nina?
Nina, nineta rica d'un país ric, desenvolupat, on es roba vida al planeta i als països africans, on es violen drets humans, nina nineta, i a on impera una economia i un consum desesperats però la nina se sent buida... què et planteges nina?
Writer/s: Jordi Sitjes