Nits salvatges
No em val un potser, si o si prim heu hem de fer
no et puc tocar ja, però el teu record si se manté
a obscures pense el que no va poder ser
però se me il·lumina el pensament, i aprecie tot el que fem
i el que fem és el que som, robant-li hores a la son
buscant-se un futur millor, perquè està molt negre tot
i dóna ràbia, sentir-se engabiat
veient fora dels barrots el cel on no et deixen volar
cridar, i cridar, rebre com a resposta el silenci
brindar amb gent que et mira amb fastig
oposar-te i ser marginat, queixar-te i ser silenciat ,oferir-te i ser oblidat
pero quan t’exposes corres risc de perdre
jo em vull perdre, no que em digues que camí prendre
no parle de señor ni vosté, parle de nosaltres dels que
som més, més persones,
ens guiem per amor i passió no per xifres
No guarde rancor perquè no m’aporta res
ni tinc por del misteri, va ser un plaer conéixer’t
busque la meua sort “enca” que encara la veig
pero seguisc creient, d’algun lloc l’hauré de traure
Rapejaré si heu sent, si no m’importa callaré el món no és
com desitge pero m’apanye no s´r molt sobre lleis, no
necessite saber et faig el bé si m’has fet bé, si em busques el
mal que et donen
Se perdrem, però sé trobar-me
també he tingut alguns dies de merda en què solament he volgut emborratxar-me
ara vull superar-me
traure la llum de dins de mi que brilla tant que acabarà cremant-me
Plore penes com la guitarra, quan hem fereixes
i mai tinc prou, no se dir no, quan m’oferixes
intente liar als meus amics per altra nit d’eixes
de beure’s vint cubates, d’eixides salvatges
Writer/s: Exòtic, Gears
