No li diguis amor
Si vols deixar-te anar,
després de tot plegat,
segurament, no t’esperes el final.
Tinc clar cap on anar,
el camí no és massa llarg,
però compren que no sé si prendrem mal.
Una corda, precipicis, el silenci de l’abisme.
Una agulla que no punxa, una cicatriu que cou.
I plou, i tu, encara amb la roba estesa.
I tu, encara amb la roba estesa.
I tu, encara amb la roba estesa.
Tu fes el que has de fer,
no pensis en l’espai,
que has de deixar per sentir seguretat.
Només així entendràs
que és fàcil oblidar,
tot aquell conte que ara ja no ve al cas.
Ets com la mirada, que buscava.
El silenci d’un soldat.
Que no pensa, complint ordres,
Només vol tornar sencer a casa.
I plou, i tu, encara amb la roba estesa.
I tu, encara amb la roba estesa.
I tu, encara amb la roba estesa.
Writer/s: Dani Poveda
