No Recordaren a la Mort
Ànimes corrien pels Mons
Ànimes que vivien dins la carn
Ànimes en forma d´homes
Ànimes que moririen.
Éssers que aparentaven Ànimes
Ànimes que aparentaven Coneixement
Cercles que aparentaven Coexistència
Pobles que aparentaven Desenvolupament.
Els Pobles Cantaren i Feren Fogueres
Contaren Rondalles i Anaren a l´era
Cuinaren les Bèsties que un dia Caçaren
Begueren el Vi que amb Alegria Trepitjaren
Celebraren els Anys de Permanència sobre la Terra
s´agafaren les Mans i Ballaren Danses Antigues
Miraren les Estrelles i en Feren Promeses
Contents s’enamoraren i amb Passió s’entrellaçaren.
Però Eres de Desastre
Seguien a les Eres de Gloria
Cataclismes en els seus Cors
i Depressions dels seus Entorns
Orgullosos i Cavalcadors
les Bèsties ja no pogueren Dominar
sobre Ànimes Desbocades
Corregueren sense Destí
per, sense Esperances,
al Abisme anar a parar
els Vincles Cregueren Eterns
No Recordaren a la Mort!
no Pensaren que Rere tota aquella Petita i Falsa Grandesa
s´amagava la Crua i no menys Real Cara de la Mort
els Joves de Mirada Eufòrica
que Pensaren Tenir-ho tot a les Mans
Veien que Algú s´emportava el seu Futur
així com el Vent s’emporta les Llavors,
Fruit del Buit i la Desesperació
llurs ulls s´inundaren de Llàgrimes
i sentiren la fredor de la Mort
no més lluny que l´alè de la Matinada
i volgueren tornar a la Infantesa
quan la Innocència era fresca i nodrida
i quan la agudesa del Dolor
era tant llunyana com la pròpia Mort.
Ànimes corrien pels Mons
Ànimes que cregueren en la carn
Ànimes en l´orgull dels homes
Ànimes de no fàcil Retorn.
Éssers que aparentaven Ànimes
Ànimes llunyanes a Atman
Cercles que es desferen en Egoisme
Pobles que sucumbiren en Involució.
Writer/s: Darshan/ Damastor
