No sempre pot ser
Un passeig al vespre, al resguard del vent, una escalada al sol d’hivern.
Un munt de sensacions ens recorren el cos.
Tot ja queda en ombra, tot el món s’afanya, i en el fons la muntanya.
Òmplic els pulmons, note el fred de front.
Ja estem ficats a la paret.
L’adrenalina enfoca la ment.
L’èxit es dona ja per fet.
I no sempre pot ser…
La bellesa intensa, de tan vast indret, ens fa oblidar per moments el fred.
Dins d’aquesta vall, som insignificants.
Hem acceptat el repte, no seré jo qui falle, i és que el risc no sempre es pot
comprar.
El joc es descontrola, i l’ànima no aguanta, un fet que no deuria mai haver
passat.
Estic caient sense parar.
El buit em vol al seu costat.
Els records se succeeixen,
i no deixen de turmentar.
I vole.
S’acosta el final.
El cos es trenca i l’ànima vola alt.
El joc es descontrola, i l’ànima no aguanta, un fet que no deuria mai haver
passat.
