No sento res!
El primer cop
que vaig veure No More Lies,
em vaig passar tres dies
amb el cap com un timbal.
Jo era només un nen
però vaig veure el camí,
que allà era on pertanyia
i que m’havia de comprar uns taps.
I ara quan trepitjo l’Atzavara
recordo la teva cara
i veig que ens hem fet grans
i seguim fent el mateix.
Dormint en sofàs
i perdent el temps.
El següent cop,
crec que abans tocava jo
després vaig conèìxer Mendra,
Les Cruet o els Bonestorm.
Al Sucre com cada cada any
abraçant els FP,
els Sirles o el Roger,
Meconio i els Please Wait també.
I si hi ha un grup nou que ve de gira
m’escaquejo de la vida
i vinc aquí al davant.
I et trobo a tu també,
fent torns de barra
i fregant després.
Malgastant temps,
salut i diners.
