No t'espantos, Francisqueta
No t'espantis Francisqueta
que Francisqueta
que amb un vell t'he vull casar
Més m'estimaria un jove i que un
jove
que n fos del meu compliment
que lo vell amb sa riquesa amb sa
noblesa
Déu mantingui lo jovent
Soleta me'n vaig a l'aigua me'en
vaig a l'aigua
soleta i no hi penso més
I al tornar-me jo de l'aigua
que jo de l'aigua
ja m'encontro al meu promés
De vermell ja me'n vestien ja me'n
guarnien
i a mi el blau tant que m'escau
I en el dia de la boda que de la boda
la gent que em veuran diran
Ja em diran malaguanyada mal
esmerçada
per un vell de seixanta anys
Ja me'n poso al llit cotxeta al llit
cotxeta,
el vell se'm posa a roncar.
Ja penso entre mi mateixa entre mi
mateixa
mai més poguessis despertar.
Ja n'agafo la robeta que la robeta,
la cotilla a l'altre mà
Ja me'n vaig amb lo meu pare amb
lo meu pare,
pare em vull tornar a casar
Ja me'n vaig amb lo meu pare amb
lo meu pare,
pare em vull tornar a casar
Ai filla la meva filla la meva filla,
tu a casa't no hi pots tornar.
La pometa quan és cuita quan és
cuiteta
crueta no es pot tornar.
I així fan les donzelletes les
donzelletes
no es poden tornar a casar.
Writer/s: , Orquestrina Trama
