Noia a pagès
Una terra, que se’t feia gran
recordes la frase d’un vell professor “que t’equivoquis bé”.
I ara passat un temps, les mans i el cap,
es mouen al mateix compàs,
la lluna i els estels ara són, els teus, aliats
ets valenta i has posat esforç
amb el dia a dia, vas fent el teu tros.
Com les gotes de pluja, que et toquen la cara,
quan camines per l’hort amb les botes d’aigua.
Noia a pagès, obrint solcs, descobrint mons,
arrela ben endins, cuides la terra amb els teus sentits.
Agafa la borrassa, sense gaire traça, després pentines les oliveres
li agrada sentir la melodia dels fruits….
Si posa ben aviat despedint els estels
Veient a poc a poc el sol resplendent
Comença un nou dia, avui som lluna creixent, sentint la soledat d’aquest gran moment.
Writer/s: Susanna Pagès
