Nota
Deixo les claus a la bústia,
crec que avui ja ho he agafat tot
si trobes res i no és molèstia
deixa-ho al bar del cantó.
Reconec que quan surti per la porta
no podré ni girar el cap
però no prenc allò que ens mata,
sinó allò que ens hem donat.
Bé així no ho esperàvem
amb tot el que hem sigut plegats
primavera a primavera,
haurem d'imaginar com ens fem grans.
Adéu, no em surten més paraules
que les que crec que tinc a dins
tot el que comença no sempre acaba,
marxo, però et duré amb mi.
