Nou demà
Vaig naufragar, on em costava avançar
Semblava que
no estava fet per aquell
món tan gris
On tothom era infeliç
Ala ciutat és fàcil sentir-se oblidat
Que cadascú per la vorera
va caminant
sense sortir-se'n ni un pam
I que demà aa No es tornes a ennuvolar
I que demà aa Fes un dia molt més clar
Més clar pels dos
I tornar a començar aa Veure el cel un sol radiant
I la gent amb un somriure permanent
Més clar pels dos
I estar tranquil, sentir els ocells cantar
amb l’aire pur, sento que jo ja puc res-pi-rar
Hauria d'anar marxant
Pro un terrat
Amb un amic ben despistat
Passàvem el temps fent cançons sense parar
I era això l'únic que jo vaig demanar
Mai és poc i poc mai és prou
Writer/s: Marc Gelabert
