Nua i transparent
Capficada en pensaments que no m’expliques
i amagada entre somriures de tardor.
Com un glop amarg, però dolç a la vegada,
deixes un regust de calma i serenor.
Ets l’olor del meu passat,
duus el pes de la debilitat,
rondes dins els meus records
i entre llums i ombres,
despulles el teu nom.
Nua i transparent...
T’esmicoles entre els dits de qui t’abraça,
i camines per damunt la meva pell.
Tens els dubtes arrelats a les pestanyes,
i aquarel·les que dibuixen el que sents.
Ets l’olor del meu passat,
duus el pes de la debilitat,
rondes dins els meus records
i entre llums i ombres,
despulles el teu nom.
Nua i transparent
caus com la pluja.
Nua i transparent
sents com t’inunda
els ulls d’amor,
els ulls d’amor.
Rius, veus, ets
nua i transparent…
Ploro i sento que hi ha coses que han canviat,
fes-me riure, vull motius per recordar…
Rius, veus, vius...
