Ocells
A mil metres d'altura vaig pensar
en aquell ocell en aquell ocell volar
A mil metres d'altura vaig pensar
que vola molt amunt i que això em fa espantar
Per sobre els núvols
ataronjats d'aquella llum
que jo no havia vist abans
I ales muntanyes
de qualsevol lloc del món
caminaven sense por
Mirades creuades sense sentit
en aquell petit paradís
Hamaca trencada conversa al llit
me'n vaig a dormir feliç
I el cel que ara plora i no hi ha ningú
mullada la sorra i tu al iglú
i a l'asfalt tocant de peus a terra
ja tot comença i sembla que el món s’enterra
I en un banc mig trencat,
aquell ocells que veia ara el tinc al meu costat
