Ocells de foc
La cendra i la boira t’endinsen.
T’han tirat en terra i no veus la sortida.
L’estigma no desapareixerà,
però et llepes les ferides.
Et varen furtar l’alegria,
condemnat a viure la mort en vida.
L’espira. Has tornat a respirar,
ja no couen les ferides.
Hem tornat a la vida.
Hem sortit de l’abisme.
Les cendres de l’ahir,
els plors dels maleïts.
Que ara ens hem aixecat
d’en terra, i ja no volem plorar.
Les cendres de l’ahir,
els plors dels maleïts.
Sents la flama pujar,
la guerra acaba de començar.
La cendra i la boira s’estenen
a una terra viva, salada i planera.
Banderes i emblemes tacats de sang,
i unes illes entre reixes.
Cremaren la Balanguera,
però l’esperança no mor ni es crema.
Desperten foguerons de llibertat
i unes illes que reneixen.
Hem tornat a la vida.
Hem sortit de l’abisme.
Les cendres de l’ahir,
els plors dels maleïts.
Que ara ens hem aixecat
d’en terra, i ja no volem plorar.
Les cendres de l’ahir,
els plors dels maleïts.
Sents la flama pujar,
la guerra acaba de començar.
